El futur del disseny d’edificis està a l’aire lliure.

La biofília tracta d'omplir l'oficina de plantes i crear la il·lusió que el lloc de treball no existeix

El 2017, Interface Carpet, que estava situada a un poble envoltat de natura de Geòrgia, es va traslladar a un edifici de ciment de quatre plantes al centre d’Atlanta. El productor de rajoles de catifa més important del món va establir la seva nova seu amb la intenció de dinamitzar els dissenyadors més joves, de captivar els compradors internacionals i de fer efectiva la seva idea de créixer sense fer malbé la natura. Per fer-ho possible, Chip DeGrace, el vicepresident de l’empresa, sabia que havia de trucar al seu vell amic Bill Browning.

Browning és un professional del disseny i consultor en sostenibilitat que ja fa anys que pensa en fer reviure els edificis, concretament des de 1973. Aquell any va publicar un document clau per ajudar a definir la indústria de la "construcció ecològica". DeGrace aleshores el coneixia per la seva feina a l’Institut Rocky Mountain, una botiga d’investigació i d’enginyeria pionera en els cotxes d’hidrogen i en d’altres innovacions.

Des de llavors, Browning ha assessorat als arquitectes i als propietaris creadors del Bank of America Tower a Nova York, de la seu de Google a la Costa Est, i d’altres marques referents globals. La seva consultoria, Terrapin Bright Green, membre al WeWork 25 Broadway a Lower Manhattan, assessora a propietaris de béns immobles per implementar una idea general a la que Browning, DeGrace i centenars d’especialistes immobiliaris anomenen biofília.

Per explicar aquest moviment, Browning fa una pregunta fonamental: "Podem construir i dirigir un edifici que creï l’ecosistema que hi hauria aquí si no hi hagués l’edifici?"  

El disseny biofílic segueix el model de la natura. Les llums simulen el cicle del sol, que es va fent més brillant i apagant a mesura que passa el dia. Les obres d’art i els passadissos semblen boscos o valls, o com a mínim utilitzen els materials i els colors que podem trobar en els ecosistemes.  Els sorolls simulen la calma o la gent que hi pot haver en un parc o en un camí.

Els clients acuden a Terrapin quan volen desenvolupar una estratègia per reduir els dies dolents, millorar l’eficiència en espais limitats o respirar vida dins d’una nova seu. "Browning no és aquí per dir-nos com hauria de ser," diu DeGrace. "És aquí per dir-nos com ho faria la natura".

Interface es va traslladar al seu nou espai l’agost de 2018. Una estampació digital envolta l’exterior de l’edifici i fa que des de West Peachtree Street doni la impressió d’estar en un bosc de Georgia Piedmont. Com que rep molta llum solar tant pel nord com per l’est, aquests costats de l’edifici fan servir menys llum artificial. El principal lloc de treball té sofàs semicirculars de color verd per a les reunions. Al pis de dalt, al costat d’una terrassa, hi ha mostres del producte i de colors. A la part del darrere els treballadors poden descansar a les sales de ioga, unes sales sense finestres ni il·luminació on poden fer estiraments i renovar-se.

La biofília valora el fet que els treballadors utilitzin diferents entorns per aconseguir diferents objectius.  Interface ja no demana als professionals que duguin a terme tota la seva feina dins d’un mòdul extremadament il·luminat. Així com ningú intenta beure d’una roca o pescar en un camp, tampoc no hauríem d’intentar renovar la nostra energia creativa en un ambient monòton ni obtenir idees en un espai saturat.  

Segons Browning, una vida sostenible comença observant com les necessitats humanes s’apliquen a la natura. La seva empresa assessora a clients com Interface i Google a través de projectes de disseny. La majoria de les seves recomanacions parteixen de tres estratègies principals (descrites al manual que Terrapin acaba de publicar). Una porta la "natura a l’espai" incloent llum natural o grans finestres. Una altra suggereix "equivalents naturals", com fusta de la zona o bambú a les parets i als terres. La tercera se centra amb la "natura de l’espai", i els dissenyadors creen un plànol perquè la gent vegi fars llunyans (per exemple) i trobin llocs agradables visualment on poder descansar.

Aquests patrons són diferents segons les regions on s’apliquen. Per exemple, a Twin Falls, a Idaho, el forn Clif Bar evoca muntanyes properes amb una façana de fusta irregular amb un floc de neu pintat a la part de dalt. Terrapin també ha ajudat amb la decoració dels vestíbuls d’alguns hotels de Manhattan, feta amb fusta i pedra de Hudson Valley, i amb grans finestrals perquè els clients en puguin gaudir.   

L’equip de Terrapin també estudia la manera com observar la natura pot estar relacionat amb els sentiments de tranquil·litat, concentració i d’atenció en hospitals, escoles, hotels i oficines. Browning està acabant un estudi basat en hotels que mostra que els clients passen més temps en vestíbuls dissenyats biofílicament que en els dissenyats de manera tradicional.  

Ink48, a l’oest de Manhattan, és un d’aquests espais. Es troba als voltants  d’un Holiday Inn Express i un Comfort Inn, tots dos amb vestíbuls plens de llums brillants, grans televisors i safates plenes de menjar calent sobre una tauleta auxiliar. 

Però en comparació, Ink48 sembla un parc nacional. Els llums del vestíbul son dèbils. Cadires de cuir dissenyades pensant en la comoditat dels usuaris contemplen la gran avinguda. Els clients beuen cafè darrere d’una mampara de vidre, apartada de tota la gent que registren les entrades i sortides.  Darrera del taulell de recepció, fusta natural emmarca una paret de llistons blaus, grocs i verds molt vius que recorden un horitzó. La gent s’hi entreté.

Escala envoltada de plantes a WeWork Gas Tower de Los Angeles, CA.

La idea que els ambients naturals fomenten l’efectivitat laboral ha arribat a moltes empreses, com ara a WeWork. Devin Vermulen, el director creatiu sènior de WeWork, diu que tant ell com el seu equip ja havien experimentat amb plantes dins els llocs de treball fa uns anys. "Als membres els va agradar tant", recorda Vermulen, "que les plantes van començar a aparèixer a molts més llocs." 

Ara, "volem començar a provar la il·luminació circadiana", continua Vermulen, un dels dissenyadors més importants de l’empresa.  "Aquests sistemes d’il·luminació canvien la temperatura del color amb bombetes LED i simulen l’exterior, millorant així les teves facultats cognitives".

El següent gran projecte de Terrapin és un repàs general del nucli de l’aeroport internacional de Portland, Oregon. Tot l’equip d’enginyers i arquitectes (també els paisatgístics) està analitzant qui és probable que estigui en determinades zones de l’aeroport en un moment concret.  

"Una persona que viatja per negocis segurament ja ha facturat des del mòbil i no s’estressa fins que no arriba a la porta", diu Browning. "Una família amb nens petits segurament està estressada fins que arriba a la zona d’esbarjo dels infants. Algú que viatja per anar a un enterrament o per veure algú que està malalt, sempre estarà estressat". Terrapin recomanarà una barreja de vistes, materials, il·luminació i camins per limitar l’estrès per a cada tipus de viatger.

En el futur, Browning vol anar més enllà de la creació d’edificis que simulin l’ecologia que els envolta, vol que siguin una part important de l’ecosistema. "Estem assignant números a l’equilibri de carboni dels edificis, a com utilitzen l’aigua", diu.  "És un dels nostres objectius principals".

Però per als clients actuals com Interface, l’objectiu principal és ajudar a que els professionals creatius es concentrin.

DeGrace diu que la gran majoria del personal d’Interface va fer servir les noves zones creades per Terrapin, però alguns treballadors encara van necessitar uns dies per acostumar-se a les noves llibertats.

"La gent se sent culpable si fa alguna cosa que no sigui seure al despatx", diu. "Però si estàs obert a ser més efectiu i a estar més sa que no pas estant assegut i bevent més i més cafè, prova-ho… i a veure què passa".

Començar l’avanç biofílic

No necessites un màster per aconseguir coherència natural dins del teu lloc de treball. Prova aquests tres senzills passos:

Posa una foto d’un paisatge al teu escriptori o al fons de pantalla del teu mòbil. Observar entorns naturals ens aporta sentiments de tranquil·litat, atenció i concentració, encara que aquests entorns només siguin còpies.

Posa una planta a l’oficina. Diversos estudis mostren la relació entre el volum de flora en una oficina i la qualitat de l’aire que s’hi respira. Una alta qualitat de l’aire aconsegueix una millor funció cognitiva i menys malalties.

Ves cap a la llum. A les hores de més feina, més o menys quan el sol està al punt més alt del cel, treballa des de la part més lluminosa de la teva oficina, encara que això signifiqui haver de traslladar el teu portàtil a la cuina o a una zona comuna. Sincronitzar les tasques amb el transcurs del dia pot ajudar a limitar la procrastinació (i en definitiva, a millorar el descans).